Com ja hem dit anteriorment, la introducció de les
TICs en educació ha canviat el panorama educatiu actual. De fet, si ens centrem
en el cas del procés d’ensenyament/aprenentatge, aquesta nova forma d’accés a
la informació ha modificat de forma radical el rol del professorat. Abans el
professor seleccionava i seqüenciava la informació que s’havia de transmetre a
l’alumne, el qual havia de construir el seu coneixement fent atenció, sobretot,
als estímuls facilitats pel professor, qui era la porta al món del coneixement.
L’alumne, davant de qualsevol problema, recorria al professor de forma habitual
per sol·licitar aclariments i dubtes. Avui dia, és molt més ràpid i pràctic
utilitzar Internet per resoldre qualsevol dubte.
La facilitat d’accés a la informació, què es pot
veure com una cosa positiva pel procés d’aprenentatge, ha separat en part el
procés d’ensenyament del d’aprenentatge perquè moltes vegades les dades
procedents de les TIC deixen la informació del docent en un segon pla. Aquesta
nova realitat, situa l’alumne front una immensa quantitat d’informació, que sol
ser caòtica i fins i tot errònia. D’aquesta manera, moltes vegades, l’alumne no
es capaç d’integrar-la en les seues xarxes de coneixements previs.
Davant
d’aquesta situació, cal que els docents replantegen el seu rol en la
construcció del coneixement. Per aconseguir-ho, cal centrar-se en les
necessitats dels alumnes, supervisant la recerca d’informació i tractant de
facilitar la recerca d’informació individual dels alumnes perquè el paper de
subministrador de coneixement ha quedat obsolet per les TIC.
- El professor ha de considerar-se com guia i mediador per facilitar la construcció d’aprenentatges significatius, activant els coneixements previs, establint relacions amb les experiències prèvies i usant la memorització comprensiva.
- El docent ha de proporcionar oportunitat per practicar els nous aprenentatges. Cal proporcionar als alumnes activitats que permeten plantejar i solucionar problemes, cercant, seleccionant i processant la informació necessària, acostant els alumnes al mètode científic.
- Els continguts han de presentar-se amb una estructura coherent, facilitant la integració en la estructura lògica proposada pel professor de les dades trobades pels alumnes.
- El professor ha d’ajustar l’ajuda pedagògica a les necessitats de l’alumnat i facilitar mètodes i recursos variats que permeten respondre a les seues diverses motivacions, interessos i capacitats. Per ocupar-se de les diverses capacitats no cal abandonar ensenyaments previs, el que s’ha de fer es adaptar tot allò que siga necessari per aconseguir els coneixements, les destreses i els valors que es consideren com a mínims. Per tant, s’ha de potenciar la diversitat metodològica i buscar l’equilibri entre el treball personal i el cooperatiu.
- L’avaluació és un procés que el professor ha de dur a terme de forma continua i personalitzada, perquè la informació que subministrada per l’avaluació cal servir com a punt de referencia per a la actuació pedagògica individualitzada.
- Cal
afavorir les aportacions i suggeriments dels alumnes i de les seues inquietuds
investigadores perquè repercutisquen de manera positiva en el procés
d’aprenentatge.
