Les TIC en l’aula: eines per l’aprenentatge i consells d’ús

Al llarg dels anys han aparegut diferents dispositius, aplicacions i softwares que, gràcies a la seua implantació i ús, tractaven de facilitar la formació, contant també amb altres exemples com Facebook, Twitter o YouTube, els quals no han sigut creades inicialment amb aquest fi, però que poden utilitzar-se en l’aula gràcies a les pantalles digitals, els e-readers, els iPads o smartphones. 

Cada vegada tenim més i més recursos i dispositius que podem aprofitar en l’ensenyament. No obstant això, aquestes innovacions han d’utilitzar-se correctament per que realment es puga formar i educar els estudiants i s’obtinga el màxim rendiment de cada una de les eines que estiguen disponibles avui dia. 

Les noves tecnologies tendeixen a fer que els espais d’aprenentatge siguen cada vegada més difusos, però també estan facilitant que es puga tindre accés a Internet des de qualsevol lloc, i això pot utilitzar-se de forma positiva per que els estudiants aprenguen. 

Així mateix, aquesta és la raó per la qual sobretot universitats, col·legis i instituts estiguen implantant les TIC amb campus virtuals o grups específics en Internet, deixant de banda l’ús de xarxes socials, aplicacions i plataformes com Moodle. 

Avui dia estem veient com apareix tot un conjunt d’eines i dispositius, cadascun dels quals té unes característiques i possibilitats de formació específiques que cal tindre en compte quan es creen els continguts educatius i es programen les activitats formatives. 

 Les TIC aplicades a l’educació presenten diversos avantatges pels alumnes i pels professors. De fet, permeten mantenir la comunicació amb els estudiants, fins i tot de forma personalitzada perquè l’alumne puga seqüenciar el seu procés d’aprenentatge. Aleshores, estem davant d’un àmbit que té la capacitat de potenciar la creativitat si s’utilitza correctament. A més, facilita que es puguen preguntar els dubtes sense tindre por o vergonya. Per tant, poden augmentar la motivació de l’alumne perquè estiguen més predisposats a l’aprenentatge, deixant de banda que s’ha de prestar atenció i ser més participatiu. 

D’altra banda, les TIC permeten una retroalimentació constant i que la realització de les tasques educatives siga amb ordinador, permetent l’obtenció d’un alt grau d’interdisciplinarietat. Així doncs, es facilita el treball en grup perquè es permet l’intercanvi d’idees i la cooperació per buscar la solució a un problema, compartir informació i treballar en equip, evitant que els alumnes s’avorrisquen. 

 Tots aquests avantatges constitueixen un motiu suficient per triar les TIC com les eines perfectes per innovar en educació. No obstant això, cal reflexionar sobre cóm s’han d’introduir en l’educació per tal que siga un valor afegit que permeta millorar el procés d’ensenyament/aprenentatge i que no articule i condicione l’educació.