Quina és la llengua del futur?

Es calcula que al món es parlen unes 7000 llengües però només unes quantes són candidates a “llengua del futur”, per què? 

En Europa la llengua franca indiscutible fins el segle XVI va ser el llatí, el qual conservem avui dia com a referència terminològica en àmbits com el dret, la medicina o la classificació biològica. Posteriorment, l’anglés i el francés van disputar-se el títol de llengua vehicular en diversos àmbits. 

Malgrat l’aparició de l’esperanto, el qual va contar amb uns dos milions de parlants a finals del segle XX, sembla que l’anglés ha assumit el rol de llengua del comerç i de la política en els últims cinquanta anys. Però, continuarà així al futur? 

Molts pensen que el xinés mandarí creixent paulatinament com a conseqüència de l’auge econòmic actual de la República Popular i que amb uns 1400 milions de parlants no tindrem una altra opció que no siga sucumbir als pictogrames si no volem quedar fora del comerç del futur. 

D’altra banda, hi ha gent que pensa que l’espanyol serà la llengua del futur. Aquesta posició es defèn especialment als Estats Units, on l’espanyol ja s’ha convertir en la segona llengua del país, i gràcies a la seua presència a América Llatina on representa una gegantesca oportunitat de negoci, abastant l’estatus de llengua de comerç. 

No obstant això, no considere que cap llengua que no siga l’anglés tinga les característiques intrínseques necessàries per alçar-se com llengua franca del futur. Per bé que l’espanyol siga més similar a altres llengües occidentals i, a priori, podria parèixer una bona candidata, la gramàtica espanyola és massa complicada. 

És clar que no es pot dir que la gramàtica xinesa siga complicada, al contrari. La complexitat de la llengua xinesa consisteix en el fet que els pictogrames i gargots són indesxifrables per la majoria dels occidentals. A més, les diverses tonalitats que poden aplicar-se a una mateixa paraula per donar-li un altre significat tampoc ajuden massa. 

Per això, encara que l’espanyol i el xinés vulguen destronar l’anglés com llengua franca, no sembla que això puga ocórrer.