Diferencies entre l’anglés americà i l’anglés britànic

Sempre haveu pensat que l’anglés és una llengua amb la que podeu comunicar-vos amb qualsevol altre parlant l’anglés? Si aquest és el cas estàveu equivocats. Saber parlar anglés no vol dir que podeu entendre tots els parlants d’anglés d’un altre país o, fins i tot, del mateix país on vos trobeu. De fet, como ocorre amb l’espanyol, existeixen varietats d’anglés que poden localitzar-se d’acord amb la zona geogràfica. Algunes d’elles són l’anglés d’Austràlia, de Nova Zelanda, de Nigèria, de Canadà, dels Estats Units o l’anglés britànic. Malgrat que la llengua que es parla es tots aquests casos és la mateixa, existeixen diferències que poden provocar problemes en la comunicació o fins i tot impedir-la. 

Per tant, avui m’agradaria presentar-vos algunes de les diferències més bàsiques entre les dues variants més importants de l’anglés: l’anglés americà i l’anglés britànic. 

Totes les varietats de l’anglés, ja siga americà, britànic o de qualsevol altre país on es parle l’anglés són acceptades en l’aula d’anglés, malgrat que en general els manuals tracten d’ensenyar l’anglés britànic, tant en relació amb el lèxic que es presenta en l’aula com amb els models de pronunciació. D’altra banda, avui dia l’exposició a l’anglés americà és molt superior que a l’anglés britànic, principalment per raó de l’impacte del cinema hollywoodiense. El resultat de tot això és que, molt sovint, els estudiants arrepleguen expressions d’una varietat i les mesclen amb les expressions d’una altra, com per exemple bagatge i movie en compte de les paraules britàniques luggage i film.

Existeixen tres grans tipus de diferències entre l’anglés americà i el britànic: 

Diferències entre estructures gramaticals

Es tracta per exemple d’estructures com to have got en anglés britànic i el més americà to have. Podeu trobar una lliçó ben explicada d’aquest cas en el següent enllaç: Cóm usar to have i to have got

Diferències de pronunciació

L’anglés americà estàndard es caracteritza pel seu caràcter ròtic, es a dir, el fet que les paraules pronuncien la “r” després d’una vocal o al final de les paraules. Per tant, la paraula hard es pronunciarà /hard/ en anglés americà i /ha:d/ en anglés britànic. Teniu una mostra dels dos dialectes anglesos en les següents lliçons: Varietats de pronunciació: anglésamericà i Varietats de pronunciació: anglésbritànic

Diferències de lèxic

Existeix una llista molt llarga de coses que reben noms diferents en anglés americà i en anglés britànic. Alguns d’aquests termes poden generar confusió, perquè també existeixen en l’altra varietat, però amb un significat completament diferent.

Chips en anglés britànic es refereix a les creïlles que qualsevol de nosaltres pot fregir a casa i que en Anglaterra són molt habituals en menjars com el fish and chips.

Chips, en anglés americà designa únicament les patates de borsa. L’altre tipus de creïlla es diu French fries.

Així vos deixe un curt glossari de termes britànics i americans:

Autumn	Fall
Bill (factura en un restaurante)	Check
Biscuit	Cookie
Chemist’s	Drugstore
Crisps (patatas de bolsa)	Chips
Film	Moview
Flat	Apartment
Ground floor (planta baja)	First floor
Handbag	Purse
Holiday	Vacation
Lift	Elevator
Lorry	Truck
Luggage	Baggage
Motorway	Freeway
Pavement	Sidewalk
Petrol (station)	Gas (station)
Post	Mail
Rubbish	Garbage
Shop	Store
Sweets	Candy
Taxi	Cab
Timetable	Schedule
Trousers	Pants
Underground	Subway

 

I per finalitzar, aquests enllaços vos permetran practicar les diferencies entre l’anglés britànic i l’americà. 

• Diferències anglés americà i britànic: mots encreuats, opció múltiple i quiz