Professor d’anglés, nadiu o no nadiu?

Avui m’agradaria plantejar el següent dilema: si haguérem de buscar un professor per aprendre anglés, què preferiríem, un nadiu o un no nadiu?

Sense cap referència extra pel que fa a la formació dels candidats, la gran majoria probablement triaria el nadiu. Això sempre ha sigut polèmic en l’entorn dels que es dediquen a l’ensenyament de una llengua estrangera.

Existeix una llista de diferencies entre els professors nadius i no nadius, els quals tenen tantes virtuts com defectes. No obstant això, en general el professor no nadiu sol sentir-se moltes voltes infravalorat i fins i tot, en alguns casos, menyspreat. Personalment, considere que hauríem de prendre en consideració no només la condició de nadiu o no nadiu sinó també la formació. De fet, ser un parlant nadiu d’una llengua no et capacita per ser professor d’eixa llengua. Tothom hauria de contar amb les mateixes oportunitats i per això a continuació vos presente diferències que podem trobar entre un professor nadiu i un no nadiu, destacant les seues avantatges i no les seues mancances. 

Avantatges dels professors d’anglés nadius

• Accent

Un nadiu parlarà amb un millor accent que un no nadiu malgrat que el no nadiu tinga un accent quasi perfecte. No obstant això, hem de tenir en compte que allò més important és pronunciar correctament les paraules i no donar tanta importància a l’accent que utilitzen quan parlem. La meta de tot parlant ha de ser la fluïdesa sense errades, fer-se entendre i que ens entenguen, és a dir, comunicar-nos.

• Llengua actualitzada

Un nadiu no utilitzarà la llengua de manera forçada. Parla com es parla al carrer, de manera natural. A més, el seu coneixement està actualitzat amb els canvis que va sofrint la llengua col·loquial i sabrà quines expressions estan antiquades i quines són moda. Els no nadius tenen una dificultat en aquest aspecte perquè han de mantenir el seu nivell de llengua actualitzat tenint en compte que no tenen les facilitats que pot tindre el nadiu per saber els canvis que modifiquen la llengua al llarg del temps. Per això, els no nadius sempre estan en un continu procés d’aprenentatge què serà més dur d’afrontar que pels nadius.

• Gramàtica

Mentre que els no nadius solen centrar-se molt en les regles gramaticals, els nadius solen practicar més el speaking i el listening. Es sap que les seues metodologies són més dinàmiques i creatives, i que no depenen tant del llibre de text.

• Referències culturals

Aprendre una llengua no només es basa en saber cóm comunicar sinó també conèixer la cultura. És clar, un nadiu pot aportar més referències culturals que un no nadiu.

• Llengua materna

Un nadiu farà un menor ús de la llengua materna dels seus alumnes. Un no nadiu potser recorrerà a la traducció més sovint.

Avantatges dels professors no nadius

• Millor model pels alumnes

Un no nadiu sap quant costa aprendre un idioma. Coneix quins aspectes són més complicats d’entendre i, per tant, pot preveure futurs problemes. Sap per què ha de recalcar alguns aspectes. Utilitza trucs i consells que potser van ser útils quan ell mateix era un estudiant. Tot això suposa que l’alumne tinga més confiança i proximitat amb el professor i la llengua meta.

• Coneix la llengua materna de l’estudiant

Malgrat que l’ús de la llengua materna a l’aula estiga estigmatitzat, existeixen alguns avantatges pel que fa a la utilització, sense abusar, de la llengua materna. Crec que les classes han de ser 100% en anglés però a vegades una simple traducció estalvia temps i evita malentesos. 

Al capdavall, amb aquest post vull que s’entenga que “nadiu” no es sempre un sinònim de “bon professor” ni de “professor titulat”.